Àlex González artista plàstic busca el rigor de la línea sense renunciar a totes les possibilitats de la gestualitat de la pinzellada que li porta a una paleta vibrant de color i matisos que ens recorda a la pintura manierista italiana i fins i tot al color de El Greco, que segons comentaris del pintor sabem que l´apassiona fins i tot l’ha convertit en una obsessió. Una pintura al cap i a la fi expressiva, refinada i fortament conceptual en les seves referències literàries a autors com Italo Calvino, G. Martín Garzo o Paul Auster .

 

Sabem també que treballa amb la construcció de objectes i “environaments”,produeix “assemblatges” amb fustes i ferralles, així com acumulacions de tot tipus de materials “trobé” que tractats amb el color i l’espai tradueix en volum el paradigma del home i la dona contemporània en l´època del desarrelament i la liquidat.

 

Pere Sáez. Crític d´art