top of page

VIDEOS

2013 Tim Maltorpe en Arqueología de la Inutilidad

Video para instalación La Habitación de Maltorpe

Participación como Realidad Martín con el Colectivo AMarrón

2005 La Casa Calenta i Seca

LA CASA CALENTA I SECA
Armando Pilato
Trobar-se, en els temps del retorn d'allò real i de la difusió de les idees relativistes, amb una espècie de xabola alçada en un històric parc urbà de concepció burgesa té -com menys- un evident valor sorprenent. Amb el títol de La casa calenta i seca, Realidad Martín i el Colectivo @marron han intervingut en l'espai -i en el temps- amb una proposta de clarificadora denúncia social. Si el dret a la vivenda digna és un dels principals del ramell de principis de l'home contemporani, no és menys cert que l'exercici d'este, moltes vegades, es veu impedit pels arravatadors corrents neoliberals i neoconservadores.
 

Així, les reivindicacions sociopolítiques d'este col·lectiu artístic s'han desenvolupat en una mena d'exercici d'epanalepsi de l'arqueologia urbana; els materials de la casa calenta i seca procedien, en la seua pràctica totalitat, de les pedreres del rebuig i, després de la seua construcció, van tornar a eixe mateix àmbit però en una altra part. A la manera d'una mena d'arquitectura efímera, com aquells arcs del triomf o cadafals funeraris que s'erigien en altres èpoques per a honrar les visites a la ciutat o a l'infinit dels ominosos monarques, esta construcció tenia un clar caràcter celebratiu. Però en este cas concret, se celebrava la cruel realitat de la carència de l'allò bàsic, la cínica retòrica del consumisme i la llustrosa inutilitat dels objectes i les coses. Reivindicacions.
Amb l'alegria dels fusters salingerianos que van alçar la biga de la teulada, els constructors de a casa calenta i seca eleven un modest edifici, pràcticament un mínim modul habitacional, en el qual es troben representades les distintes parts funcionals d'una vivenda bàsica. La tràgica qualitat de la realitat de l'espectacle de la pobresa adquirix el seu to més irònic en l'explosiu cartell circense, en el qual els actors protagonistes de la instal·lació presenten les imatges dels seus rostres amb la cara vorejada de groc. Els cartells indicatius de l'execució de les obres, el manifest de “residus banals” i el de “100 % ecologic/natural”, així com l'affiche intervingut d'un programa institucional de vivendes de lloguer per a jóvens, constituïxen l'àcid discurs reivindicatiu d'una situació que no per coneguda és menys terrible.La casa calenta i seca simula una vivència liminar i nòmada: el dormitori, el magatzem, l'escala, el mirador o el lavabo desplaçat i pintat amb grafits -magnífica la frase de “tinc pipí”-ens situen davant de la contingència de les necessitats primàries de l'individu. Al seu voltant hi ha roba estesa, però també expressions reclamatives de l'actual impossibilitat hipotecària. La ximenea invertida és el símbol d'un sistema lloc del revés...El resultat constituïx una feridora reflexió sobre l'hàbitat contemporani, i per tant de la societat que dissenya uns comportaments ultradirigits de la gestió dels seus propis béns productius. Les implicacions socials es construïxen a través de la detenció, que no l'apropiacionismo, del territori públic. La casa calenta i seca s'alça com un utòpic són constructivista a què s'arriba per un atenció i mesurat espai camí. Els palets, les restes d'edificacions caducades abans d'hora, els materials de rebuig i enderrocament o els objet trouvé conformen una colorista torre palafit que és capaç de tancar, en si mateixa, la simbologia del cos i dels pensaments humans.

bottom of page